dimecres, 23 de novembre del 2011

SORTIDA A LA NATURA

Un dels sentiments més nobles i arrelats en moltes persones és l’estimació per la natura. Però, hi ha persones que l’estimen tant que n’estan completament enamorades, no poden viure sense ella i s’hi deixen la pell. Els alpinistes en són un bon exemple.

A casa nostra, a Tarragona, tenim  un dels millors alpinistes de tots els temps. Potser per algú de vosaltres és desconegut. 

Òscar Cadiach i Puig
Barcelona, 1952
Alpinista i guia d'alta muntanya. 
    Està vinculat a diverses entitats excursionistes, com el Centre Excursionista de Tarragona, la secció de muntanya de l'Escola de Mestria Industrial de Valls, l'Agrupació Cultural i Recreativa Bombers de les Comarques de Tarragona i el Centre Excursionista de Catalunya. El 1984 assolí el seu primer vuit mil, el Nānga Parbat (8 125 m), juntament amb Jordi Magriñà. L'any següent formà part, juntament amb Antoni Sors i Carles Vallès, de la primera cordada catalana que assolí l'Everest (8 848 m), cim que coronà de nou el 1993 , pel vessant nepalès formant part de l'expedició Gas Natural, i també l'any 2001. Va ser el primer occidental en pujar a l'Everest sense oxigen i per la vessant nord.[Al principi dels anys noranta inicià l'exploració del vessant xinès del Karakoram, amb l'escalada en solitari al Broad Peak nord (7 650 m) l'any 1990, l'ascensió del cim verge del Tarraco Kangri (6 200 m) l'any 1991, i l'obertura de la ruta Fem Tarragona al Broad Peak central (8 016 m) l'any 1992. El 1996 obrí la via Free Tibet al Cho Oyu (8 201 m), juntament amb l'alpinista austríac Sebastian Ruckesteiner. 
    A més, ha participat en nombroses expedicions a Kenya (1974), els Andes (1978), l'Ahaggar algerià (1979 i 1980), el Karakoram (1981, 1988 i 1994), l'Himàlaia (1982, 1987, 1989 i 1993) i la Patagònia (1986), i, com a guia d'alta muntanya, ha dirigit alpinistes a l'Aconcagua (1989), al Kilimanjaro (1995) i a cims de l'Himàlaia (1997 i 1998) i el Karakoram (1999). L'any 2000 participà en una expedició com a protagonista d'un documental sobre l'ascensió de George Leigh Mallory i Andrew Irvine del 1924 a l'Everest. És autor de reportatges fotogràfics i documentals, alguns dels quals guardonats en diversos festivals de cinema de muntanya d'àmbit internacional.




Tenim la sort de que l’Òscar sigui el nostre monitor durant la pròxima sortida. Ens ensenyarà un munt de coses interessants sobre l’ecosistema que ens envolta! 





ACTIVITATS
Fem d’alpinistes a la xarxa i descobrim l’Everest!

Obre un document word al teu ordinador i contesta les següents preguntes:
1. Busca l’Everest al Google Maps. Entre quins països es troba? Quines són les seves capitals?
2. Quan es va batejar aquest muntanya amb aquest nom ? Qui la va batejar? Com li diuen els nadius?
3. Quan mesura d’altura l’Everest? Quina és la segona       muntanya més alta?
4. Com pot ser que l’Everest creixi uns mil·límetres cada any?
5. L’Everest és la muntanya més alta sobre el nivell del mar, però no sobre la seva base. Quina és la muntanya més alta sobre el fons oceànic. Quina alçada té? On està?
6. Què és “la Vall del Silenci” de l’Everest?
7. Qui eren Andrew Irvine i George Mallory?
8. Qui eren Tenzing i Hillary?
9 Què és un sherpa?
10. Què és “l’esgraó Hillary”?

dilluns, 14 de novembre del 2011

325



La presència de la comunitat de les Germanes Dominiques a Tarragona es 


remunta a les darreries del segle XVII, concretament al mes de gener de l'any 


1684 quan dues religioses vingudes del seu convent de Barcelona arribaren a la 


ciutat per fundar una nova casa-beateri i dedicar-se a l’educació i a les tasques 


pastorals i socials de l’època.


Un cop arribades a Tarragona, les dues beates de Sant Domènec volgueren 


establir la primera casa convent en un habitatge del carrer anomenat Arc de 


Sant Bernat, prop de l’actual plaça del Fòrum, i que era propietat del tarragoní 


Sr. Joan Lluch. Però no fou fins a meitats del 1686 que s'inaugurà oficialment el 


beateri de Sant Domènec de Guzman.


325 anys més tard, les Germanes Dominiques de l’Ensenyament de Tarragona i 


tota la comunitat educativa de l’actual col·legi ens disposem a celebrar, tal com 


es mereix, l’aniversari d’una entitat educativa, religiosa i social tan històrica per 


a la ciutat de Tarragona com és la nostra, una entitat que porta més de tres-


cents anys educant a casa nostra i que continua fermament projectant-se cap al 


futur. Per molts anys!!!





SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK